PATXARAN
Per Francesc Estorach 14:49 beures
L’any passat, la segon-tercera setmana de septembre, varem anar de vacances a Navarra, concretament al poble de Irurita,a la vall del “Baztan”, un poble amb molt d’encant, petit (el típic poble de muntanya on sols hi ha una tenda on venen quasi de tot, una panaderia i una carnisseria, així com alguns barets) i on els meus fills enseguida ven fer amistat amb els nois del poble i anaven a jugar a la pilota basca per les tardes quan arribàvem després de passar tot el dia visitat meravellosos i encisadors pobles i els seus monuments i on vam viure diferents anècdotes com trobar tot un ramat de cavalls passejant per una camí dels ports i nosaltres tenir que parar el vehicle i esperar que ens deixa-se’n pas, contemplant meravellats la majestuositat i la proximitat d’aquest equins ( com ells eren els “amos” de la muntanya van tardar prop d’un hora en decidir apartar-se, je je)
En aquesta estada un dia varem parlar amb un senyor del poble sobre el patxaran i ens explicava que a casa seva tota la vida en feien de natural, que ells no en compraven mai, i que les vegades que l’avien tastat (el de compra) no els va agradar gens i fins que pugessin caminar i anar a la muntanya a buscar els aranyons el farien ells.
La conversa es va acabar anant a casa d’ells i fent una petita degustació.
Al cap de un parell de dies pel mati, devien ser sobre les 8 ja que matinàvem molt per poder aprofitar el dia (amb les corresponent protestes dels nens que ja sols els interessava quedar-se al poble), ens tocaren al timbre, era el senyor que ens va porta un bon grapat d’aranyons molt madurs, ni havien uns 800 g , ens va dir que no tenia cap problema en regalar-nos les molt precisades fruites, però que no ens podia portar al lloc on eren els arbres, per por de esser vist per altra gent.
Natros varem guardar les petites perles negres com si de un tresor es tractes, amb una única intenció, elabora el patxaran com ens l’havien explicat (i com la meva dona, molt previsora ella, va anotar)
Quant varem arribar a casa ens varem prepara el patxaran al peu de la lletra, i aquí teniu el resultat.
Ja se que no el podeu ni tastar ni olorar, però sol cal veure el color que te.
Ara vos deixo la recepta d’aquest patxaran i desitjo que aquest tipus de tradicions no es perdin mai pel camí tot i que la recol·lecció dels aranyons aquí,(on soc jo) esta prohibida.
Ingredients:
- 3 litres d’anís a granel.
- 750 g d’aranyons ben madurs.
- Uns grans de cafè.
- Una branca de canyella.
Elaboració:
En un pot de vidre hermètic, tirarem l’anís i li afegim els aranyons, els grans de cafè i la canyella i ho deixarem macerar al menys quatre mesos.
Desprès ho colem i ho embotellem .
Es deixarà reposar al menys un parell de mesos més
Es aconsellable col·locar la botella a la nevera a uns 6 ó 7 graus i no afegir-li uns glaçons al got.
Bona degustació i gaudiu d’ell sempre amb moderació.
