Sí, la temporada de
bolets a començat, qui ho diria fa uns mesos?
A finals d’estiu la manca de pluges i les
temperatures altes feien preveure que seria una mala temporada com l’any passat
(natros van trobar un munt de morenetes “fredolics” i algun que altre rovelló
però res més, els camagrocs van brillar per la seva absència i les pegaloses
“llaneges” es van deixar veure tímidament), però al final la benvolguda pluja
va arribar, les temperatures es van mantenir altes i el vent (tant
característic d’aquestes terres) no va aparèixer. Tot aquest conjunt de factors
van propicia la temporada boletaire “Alabado sea el senyor”.
L’Anna ja tenia el
cuc de anar a bolets, li encanta, com ella diu”li agrada més buscar-ne que
menjar-ne, li agrada molt passejar pel bosc, mirar a veure que troba i quan en
troba un,... be es un escàndol silenciós (Crida en veu baixeta per si hi ha
gent a prop que no se’n assabenten de la nostra posició je je je ) sembla un
nen la nit de Reis.
Ja fa uns quatre
anys que per aquesta temporada fem una escapadeta a Soria, més
concretament a Navaleno on uns amics d’uns amics nostres tenen una fonda rural,
així va ser com varem conèixer a la Marga i al Felipe els propietaris de la “CASONA DEL HERRERO” Una casa rural de
només 6 habitacions dobles i restaurant, de lo més acollidora on el tracte es
excepcional i et fan sentir com a casa (i no es una exageració) el preu es molt
econòmic i tot està impecablement net a part que ells et van informant de què
fer què anar a visitar o si anar a buscar bolets,...
El primer cop que
ha van anar va ser per fer una escapadeta, i els amics nostres ens van comentar
que per que no anàvem a Navaleno que uns amics seus tenien una casa rural, que
els paratges eren molt bonics i que podíem anar a la LAGUNA NEGRA, EL CAÑON DEL
RIO LOBOS (on hi ha boltos),... ideal per a natros que ens agrada molt caminar
i fer rutes (es més fàcil fer feliç a l’Anna portant-la a la muntanya que tota
una tarda de compres a un centre comercial què us sembla?) i no ens ho varem
pensar dos vegades i cap allà que falta gent. Varem estar uns quatre dies i el
record es meravellós varem veure tot el que ens aviem proposat i parlant amb el
Felipe i la Marga i un matrimoni català que estava hospedat, ens van comentar
la possibilitat de anar cap a la Laguna però a buscar BOLETUS (els Ceps) ens
van comentar que se’n trobava algun i que de rovellons pocs però per a natros
ja en teníem prou i al dia següent cap al bosc ven d’hora. Natros havien vist els boletus collits al Hostal,
però no sabíem com trobar-los, per on sortien, com eren al bosc què havíem de
buscar i per on però aquell any 2009 varem trobar els primers 5 Boletus de la nostra
vida. Quina emoció, i quin èxit quan varem arribar al Hostal, no s’ho creien,
érem de Tortosa no coneixíem el terreny i el primer dia “Premio” ve era la sort
del “novato” però què be!!!.
D’aquí es va
establir una amistat i l’any següent 2010 van trucar per veure si es feia
alguna cosa i ens van informar que la temporada era bastant bona i què varem
fer? Doncs sí a tornar-hi, aquell any ja sabíem més ve que buscar i com
s’observaven i en varem fer unes 40 peces més o menys i alguna de tamany
considerable.
L’any 2011 ens
varen informar que no es trobava res, que la gent es queixava de que res de res
i per tant no hi varem anar.
I aquest any van
ser ells que van informar als nostres amics que ens avisarem, per que la
temporada era excepcional que se’n trobaven a kilos, que era com una plaga i es
clar no ens ho varem pensar dos vegades i varem marxar, aquest cop acompanyats
per la meva filla a qui també li encanta
buscar bolets, l’Anna diu que té un sisé sentit per buscar-ne com jo. Però lo
cert es que les peces més grans les varen fer elles dos.
Després de dinar
(un bocata per no perdre molt de temps ja que havien anat a per feina) Marina
es va quedar a l’Hostal però l’Anna i jo varem tornar al bosc fins les 5-5’30
estàvem trinxats, fets pols però molt feliços com no? Havia estat el dia
perfecte per l’Anna i això valia la pena.
Felipe i Marga no
sortien del seu asombro ells ja comptaven en que natros en faríem una bona
quantitat però no aquesta exageració, va ser increïble, els varem pesar i eren:
30 kilos. Aquella nit tota la gent
que va baixar a sopar se’n va assabentar de la nostra troballa. Je je je
El dia següent, en
el canvi d’hora, no volíem fer tard i a les 7’30 ja estàvem patejant el bosc
per fer la despedida, i fam trobar les peces més grans dels dos dies l’Anna va
trobar un Boletus que feia 740 grams i la Marina un parell de 540 grams a part
d’altres ven eixerits. Que us semblen les discípules han passat davant al
mestre,
Des d’ aquí us vull
animar a visitar Navaleno i la CASONA DEL HERRERO, i per aquells enamorats de
buscar bolets (això va per tu Juju) no us ho penseu i aneu a provar aventura
.... mai se sap si no mireu natros. Però ara ja serà per a l’any vinent.
Vull donar les
gràcies a Felipe i Marga per la seva amistat i el tracte tant meravellós rebut
“GRÀCIES I FINS L’ANY QUE VE AMICS”.
