GALERES A LA PLANXA

Per 01:33 ,




Algú no les coneix? Les galeres son un crustaci que fins fa poc no s’apreciava molt a la cuina, jo he vist fa uns quants anys tornar-les a l’aigua de dalt de les barques de pesca per lo barates que anaven. Però ja fa temps que això no passa i cada vegada van mes cares i estan mes apreciades.

Ara es el temps que elles estan de temporada i quan vas a la peixateria les trobes vives, mes fresques impossible.
Aquesta vegada les he fet molt simples però es com realment aprecies el seu gust, proveu-les de fer i no hi haurà cap excusa per menjar-ne.
Ja se que la seva crosca te punxes per això esteu ben atents a la recepta.






Ingredients:


-          500 g de galeres vives.
-          Sal maldon.
-          Una llimona.








            Elaboració:


Netejarem les galeres i les col·locarem a un recipient escampades.

Les introduirem al congelador uns minuts fins que estiguin una mica congelades.

Un cop congelades amb molta cura de no punxar-nos anirem tallant la closca de les galeres per treure-les i al menjar-nos-les no ens punxéssim.

Posem una planxa al foc i les cuinem tenint cura de que no es cremin, quant les traiem les salem i els tirem un rajolí d’oli i unes ratlladures de llimona, molt poques per no altera el gust d’elles.

Mes fàcil no poden ser, i mes bones tampoc .




Bon profit!!
  

















Altres receptes

5 comentarios

  1. Com us cuideu!!! No les he provat mai les galeres... Però fan una pinta més bona!
    Petons

    ResponElimina
  2. Vaig redescobrir les galeres a les Jornades del Cítric i les Gleres de les Cases d'Alcanar. La mare, quan érem petites, en feia sovint, però després no n'he vist massa sovint a la peixateria!

    Fins aviat!
    Anna

    ResponElimina
  3. encara que s'en pesquen bastantes la gran majoria marxen cap Andalusia que les aprecien mes que aqui, pero si les podeu comprar fresques son molt bones

    ResponElimina
  4. saps que no n'he menjat mai????? petonets

    ResponElimina
  5. Qué bones !!!, però jo no em complico tant la vida...prefereixo xuclar-les amb la closca.

    ResponElimina